GEORGE KAPLAN
SINOPSI
Qui és George Kaplan?
El personatge d'una pel·lícula de Hitchcock, Amb la mort als talons.
Sí, però qui és?
Doncs justament, ningú: una closca buida, una identitat fantasma, un nom sense cos al voltant del qual gira l'acció.
Quina relació existeix entre un grup activista clandestí en ple procés de dissolució, un equip de guionistes a la recerca d'un concepte per a un projecte de sèrie i el govern a l'ombra d'una gran potència enfrontant-se a una amenaça que posa en perill la seguretat interna del país, és a dir, les tres parts d'aquest espectacle?
Una única resposta, un sol nom: George Kaplan.
Multiplicant les pistes, els desdoblaments i els encreuaments, Frédéric Sonntag crea una obra-puzle sobre les repercussions polítiques dels mites i els relats, una comèdia sobre les relacions entre el poder i l'espectacle.
Qui manipula? Qui ens manipula? I com, és a dir, mitjançant quin engany?
Com en la resta de la seva obra, Frédéric Sonntag qüestiona el lloc del teatre i de les seves faules davant les ficcions alienants que ens envolten.
Després de l'èxit de Loco Amoris, La Bella Otero torna amb el seu tercer espectacle de companyia amb el desig de seguir explorant les fronteres entre realitat i ficció, aquesta vegada barrejant diferents codis teatrals: des del naturalisme més argentí fins a l'experimentació escènica més europea, passant per la comèdia més absurda i gamberra.
George Kaplan ha estat un èxit de crítica i de públic arreu del món. S'ha estrenat en països com França, Dinamarca, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Portugal, Eslovènia, Bulgària, República Txeca, Estats Units, Argentina, Xile i Mèxic, entre d'altres.
NOTA DE L'AUTOR
El tema de la identitat fictícia, a la qual intentem donar una aparença de realitat i que acaba superposant-se a una altra, troba una ressonància particular amb algunes de les meves preocupacions al voltant dels espais de fricció i confusió entre realitat i ficció, la definició de les identitats i els seus límits, així com el seu potencial de permeabilitat.
A partir del personatge de Hitchcock va sorgir un projecte d'obra el centre del qual seria un tal George Kaplan, a qui ningú encarna mai, a qui ningú veu mai.
L'estructura narrativa de George Kaplan va néixer del desig d'experimentar amb una forma narrativa no lineal: seqüències a priori independents unides per ressonàncies, ecos, aproximacions temàtiques, mise en abyme…
Aquesta forma de dramatúrgia em sembla avui en dia la més adequada per representar la complexitat dels vincles entre realitat i ficció: els grans relats hollywoodencs, el storytelling polític, les campanyes publicitàries o les històries embrutidores de l'entreteniment.
Algunes ficcions són emancipadores, generadores de nous relats possibles; altres són asfixiants, alienants, manipuladores i fins i tot mortíferes.
Preguntar-se per les implicacions polítiques de les ficcions és interessar-se per la manera en què condicionen, estructuren i controlen les nostres vides, els nostres comportaments i la nostra representació del món. Preguntar-se pel lloc de la ficció en el món contemporani és plante
