ENTERRANDO A DODOT

SINOPSI

Què passaria si encarreguessin un capítol de Black Mirror a un dramaturg de l'absurd? Potser escriuria una distopia escatològicament existencial sobre tres personatges amb noms de pallasso (Pipí, Popó i Papà, per exemple) tancades en un refugi subterrani, alimentant-se dels seus propis excrements.

I potser la sinopsi seria una cosa així:

Quan s'esgoten els recursos, només queda recórrer als residus. Davant un col·lapse ecològic irreversible, una única solució: refugis subterranis autoabastits. Aquesta història no és (només) un joc de paraules. Aquesta història s'endinsa en la merda de l'ànima humana contemporània, nedant entre ideals i conformismes, entre preguntes absurdes i respostes insuficients, entre desitjos de transcendència i pèrdues d'esperança…

Aquesta història parla de l'avui des del demà.

Aquesta història comença quan tot ja s'ha acabat.

NOTA DE L'AUTOR

Fa uns anys, el científic japonès Mitsuyuki Ikeda va donar a conèixer un invent sorprenent: hamburgueses fetes a partir d'excrements humans. En llegir la notícia, el meu cervell postmodern no va poder evitar projectar un món devastat per la falta de recursos en què la nostra alimentació es basaria exclusivament en les nostres femtes.

D'aquest món sorgeix Enterrant a Dodot.

Per al text em vaig inspirar especialment en Beckett: en la seva concepció simbòlica dels espais, el seu temps viscós i cíclic, i els seus diàlegs plens de malentesos, jocs de paraules, bucles dialèctics i reflexions metafísiques. El resultat és un refugi subterrani autoabastit equipat amb un programari anomenat Mater (una mena d'Alexa especialitzada en femtes i orina), habitat per tres personatges femenins (Pipí, Popó i Papà) que intenten omplir el temps amb el poc que tenen a mà: el sexe i la paraula.

Pablo Macho Otero

FITXA ARTÍSTICA

Dramatúrgia i direcció

Pablo Macho Otero

Ajundant de direcció

Sílvia Galí

Intèrprets

Emma Arquillué

Daniela Brown

Laura Roig

Amb la col·laboració especial com a MATER

Jael Pascual

Escenografia

Yaiza Ares

Amb la col·laboració espacial de

El Palmeral

Disseny d'il·luminació

Joan Esteve

So directe

Tute Salazar

Espai sonor

Pablo Macho, Tute Salazar i Joan Esteve

Música original

Jordi Garcia, Sara Vidal

Audiovisuals

Joan Esteve

Fotografia

Desirée Gómez

Àlex del Fresno